Els llibres no passen de moda

Fins fa pocs anys, l'única contribució de Girona al mercat dels llibres de segona mà es concentrava a les parades de la plaça Catalunya dels diumenges al matí i en l'històric Portal del Col·leccionista de Joan Cortés, al capdamunt del carrer de la Força. Tenien la seva clientela, més o menys camuflada entre els buscadors de segells i els fanàtics de les xapes. La crisi del 2008, però, va despertar un interès creixent pels productes d'ocasió que aviat va traslladar-se al gust pel paper vell i els tresors descatalogats de baix preu que fins aquell moment el tòpic identificava amb bibliòfils maniàtics, solitaris i apergaminats. Un dels primers símptomes del canvi va ser l'arribada a Catalunya del fenomen bookcrossing o alliberament de llibres, una democratitzadora estratègia de lectura importada dels Estats Units consistent a abandonar llibres usats en llocs públics perquè altres lectors els recullin i continuïn la cadena un cop llegits. A Girona, s'han organitzat alguns d'aquests alliberaments col·lectius, però en general han tingut una repercussió més aviat tímida.

Ha donat més bon resultat la fórmula que van posar en marxa l'any 2009 a La Fàbrica de Celrà tres bibliotecaris gironins amb el nom de Connexió Papyrus. Aquí la idea ja no era la dispersió, sinó la concentració: un local públic on portar-hi els llibres que ja no fan servei i on es posen a la venda a un preu fix de 2 euros que es destinen a causes benèfiques o a proveir escoles i biblioteques desateses. Montse Vila, una de les impulsores de la iniciativa, va traslladar la mateixa filosofia el 2011 també a Llagostera, a través de l'associació cultural Can Toni de les Eugues, que a més de redistribuir els excedents de les biblioteques particulars ha promogut una Fira del Llibre Prohibit pionera i de la qual ja es prepara la segona edició.

És revelador de la situació de crisi en què van néixer que es tracti de propostes en què preval el component solidari. Faltava encara la convicció que el llibre pogués ser, si més no, un petit negoci més enllà de la parada ambulant, i la transició de l'altruisme al comerç sense perdre pel camí un cert activisme cultural arribaria el febrer del 2012 amb els Llibres Low Cost de Figueres, una botiga gestionada per Abel Granda i Ester Marcos que des del principi ha alternat la venda de llibres barats amb les presentacions de novetats, el suport als autors de proximitat (els empordanesos en el seu cas) i les campanyes solidàries com la d'Aliments per Llibres.

El salt decidit cap al negoci arribaria per la via d'una cadena que funciona com una mena de FNAC de la ganga. Re-Read, que en tan sols dos anys ha estès la seva marca a cinc botigues de Barcelona i a una desena més d'altres ciutats catalanes, a més de Pamplona, Madrid i Màlaga, va obrir la seva franquícia al carrer de les Ballesteries de Girona el 7 de juny del 2014. L'èxit del model que proposen es basa en la paradoxa: vendre llibres vells en un ambient que aparenta vendre'n de nous (prestatges blancs, terra de parquet, llums halògens, meticulosa ordenació temàtica i alfabètica) i, és clar, a uns preus atractius: un llibre per 3 euros, dos per 5 i cinc per 10. Teresa Merino, responsable de la franquícia, junt amb Àlex Casadevall, explica que cada setmana els entren als magatzems mig miler de llibres, tots procedents de particulars que se'n desprenen a un preu tancat de vint cèntims l'exemplar. És una útil contribució a les mudances que ha adoptat fins i tot una llibreria tradicional: des de mitjan any passat, i en resposta als clients que els demanaven on podien portar els llibres que ja no volien, la Carlemany dedica també un espai als títols de segona mà, que exposa a uns preus que oscil·len entre els 2 i els 10 euros. L'antic propietari percep el 40% de l'import, però només en el cas que el seu llibre s'hagi venut, “i es venen”, assegura Irene Tortós.

Ara bé, no hi ha cap de les noves llibreries de segona mà que superi en bellesa la de Sweet Books, al local de la històrica galeria La Gàbia de les Ferreries Velles. Oberta el 20 de desembre del 2013, els seus responsables, Olga Vila i Ernest Riera, tenen clar que no són “ni una botiga de tot a cent ni un basar de literatura”. Aquí, cada llibre és estimat i valorat per les seves qualitats literàries i d'edició, per això no hi ha ni interès a devaluar-lo equiparant-lo amb un saldo ni tampoc a competir amb les llibreries de novetats. El preu és de segona mà, sí, però un llibre bo “continua sent valuós, mai no passa de moda”.