Professionals i responsables d'entitats musicals de Catalunya van fer públic ahir un manifest en què denuncien la «negligència» de Fèlix Millet pel que fa a la projecció dels diversos cors de l'Orfeó Català, i reclamen una «direcció artística professional» per al Palau de la Música Catalana. El text exigeix mesures perquè «es restitueixi l'honorabilitat del Palau», respectant-ne els valors fundacionals –que remeten a una «voluntat col·lectiva i popular»–, i tornar la confiança als professionals de la música. El manifest, promogut inicialment per crítics musicals a títol individual, havia reunit ahir a la tarda unes 200 adhesions, entre les quals hi ha les de l'Associació Catalana de Compositors, l'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica i la Federació de Cors Clavé.
Fa uns dies van ser les grans institucions i els equipaments culturals del país, els que van negar rotundament en un comunicat l'ús de diner negre en la contractació de músics. Ara són les entitats musicals, les que han aixecat la veu contra la gestió de Fèlix Millet i per reclamar la dignitat del Palau. Col·lectius com ara la Fundació Victòria dels Àngels i l'Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana, a banda de noms de músics reputats com ara Albert Guinovart i Joan Albert Amargós, entre d'altres, s'han afegit al manifest. «Fa dies que només es parla de diners, i nosaltres volem incidir en l'aspecte musical», diu un dels promotors del manifest. Així, denuncien que la inexistència d'una direcció artística al Palau de la Música ha provocat una «invasió abusiva per part de les grans agències artístiques internacionals», de manera que programacions de cicles emblemàtics com el Palau 100, amb músics d'alta volada, «es feien des de Madrid»; i d'altra banda, s'ha ignorat l'obra de nova creació dels músics catalans, així com la recuperació del patrimoni musical del país, segons consideren. També s'exclamen per l'oblit de què han estat objecte els diversos cors del Palau, especialment el Cor de Cambra, l'únic que és professional (la resta són amateurs), tot i que els seus membres cobren «beques de 600 i 800 euros», segons denuncien. «Volem que els canvis obligatoris que ha provocat la mala gestió financera del Palau signifiquin una autèntica presa de consciència per part de gestors polítics de la funció cultural» que desenvolupa el Palau, reivindiquen. Els professionals de la música argumenten la seva «implicació moral» en els fets que sacsegen la institució, per «evitar que aquests successos denigrants repercuteixin en el prestigi artístic de Catalunya». El manifest continua obert a les adhesions, que es poden fer arribar al correu electrònic email protegit .
D'altra banda, l'orguener Francisco Benaque, que va reparar l'orgue del Palau l'any 1996, va manifestar ahir a El matí de Catalunya Ràdio que l'exdirector administratiu de la Fundació Palau de la Música, Jordi Montull, li va proposar que fes factures falses: «El que em va dir, amb aquestes paraules, és: ‘Com ho podríem fer perquè la fundació tingués uns diners que podríem dir que provinguessin de la reforma de l'orgue?' És clar, no ho sé, com ho volen fer, perquè jo aquestes coses no les faig.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.