Joan Ollé ha revisat la Sinera de Salvador Espriu, el seu cosmos de la infantesa, a El jardí dels cinc arbres. El director també té records de la seva infantesa quan feia estades a l'estiu a Arenys de Mar, i se sent un privilegiat perquè pot entendre el «llum de retorn de barca». L'Espriu infant concebia les cinc plantes del seu jardí com cinc arbres incommensurables. L'obra, que fa un trajecte de l'alba a la nit i rescata personatges de la literatura d'Espriu i també algun de la biografia pròpia, com ara la padrina Maria Castillo, que el va impulsar a l'escriptura. La peça té un llarg recorregut: obre el festival Temporada Alta aquest divendres (Municipal de Girona, 21 h). Posteriorment farà gira per Reus, Palma i Terrassa, i farà una breu estada a la Sala Gran del TNC.
Salvador Espriu, ara fa només dues dècades, semblava que era l'únic poeta nacional. L'únic que podia guanyar el premi Nobel. Avui no el llegeix pràcticament ningú, segons es lamentava ahir el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Joan Ollé ha fet una selecció de textos i poemes que no traeixin el gust per una llengua que es perd (Espriu era un defensor del català, tot i que temia que acabaria desapareixent) i que alhora sigui perfectament entenedors per al públic actual.
Espriu va ser una persona malalta que només rebia sotragades de la vida. Des de la mort prematura dels germans pel xarampió fins a la desaparició de la seva referència a la universitat, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. La Guerra Civil, la mort de la mare, la situació del català a les catacumbes durant el franquisme... Per superar aquests episodis tristos es refugiava en la seva Arenys de Mar de la infància. En aquest sentit, l'impuls de Ricard Salvat a la companyia Adrià Gual el va motivar per treballar i descobrir un món que celebraria la seva poesia. Salvat, mort l'any passat, va fer diverses versions d'un espectacle en què espigolava l'obra d'Espriu. Per això, ahir Ollé dedicava el treball al doctor Salvat, l'activista de diverses Ronda de mort a Sinera.
Ollé recorda d'Arenys la missa i la platja, però també la botiga de roba interior Ariadna. Pel director, l'obra d'Espriu prevaldrà gràcies als seus versos metafísics, «la seva reflexió sobre la condició humana davant la mort». El director arriba al cosmos d'Ollé després d'haver treballat una dramatúrgia sobre fragments d'El quadern gris, de Josep Pla, i d'haver fet per a Temporada Alta una revisió dels versos d'Estellés, Coral romput. En tots tres muntatges, ha comptat amb un equip d'actors estables com ara Montserrat Carulla, Joan Anguera i Ivan Benet. En aquesta peça també s'incorpora Enric Majó, un actor que ha pogut treballar en alguna de les mirades de Salvat sobre la literatura d'Espriu. L'obra vol ser un record dels noms que van treballar pel teatre els anys 70 amb Espriu, Salvat i també Montserrat Roig, o Maria Aurèlia Campmany.
Un musical
El vers d'Espriu vindrà acompanyat de cançons que s'interpretaran en directe. Són peces conegudes, de versos del poeta musicats per Raimon i altres intèrprets com ara Ramon Muntaner, Joan Manuel Serrat, Toti Soler i Paco Ibáñez. La música aflorarà com a «contrapunt». Per Ollé, la interpretació de la cantant Sílvia Pérez Cruz converteix l'espectacle en un musical. La veu de la cantant. «mig Victòria dels Àngels i mig Camarón, fa posar la pell de gallina», sentencia el director. La selecció de textos, que ha fet amb l'ajudant de direcció, Iban Beltran, no inclou versos de La pell de brau ni la majoria de les peces teatrals. Hi apareix, sí, el final de Primera història d'Esther, que diu Joan Anguera (repetint el text que ja va defensar amb Oriol Broggi al TNC fa només dos anys). Sergi Belbel celebra la proposta valenta i diu que serà tot un èxit si l'obra incita un centenar de persones a llegir Espriu.
Comentaris
Poesia passada pel sedàs de la dramatúrgia amb un fort contingut de reivindicació en un moment de confusions ideològiques gràcies a la sonoritat de "...fràgils mots de la meva llengua"
Amb una passarel·la de fusta amb regust a mar i unes plataformes mòbils com feixes a la muntanya un petit món es dibuixa sobre l’escenari, Sinera.
Mesura, contenció, passió sostinguda i discreció fins i tot en els colors. Només un petit toc de color en l'estampa del circ, en el món dels somnis d'infant, en el món de la il·lusió. Il·lusió que mica en mica Espriu anirà perdent, il·lusió que s’anirà descolorint al llarg dels anys.
"...sóc un home sense somnis en la meva sol·litud"
Dins l’embolcall d’una hipnòtica veu de sirena mediterrània i dels acords d’un terrenal acordió, les llavors poètiques que Espriu va plantar en el seu jardí, germinen entre barques, enagos i veus que declamen en la perfecció amb la parsimònia, la constància i la paciència que el seny català simbolitza.
I tot presidit per la presència constant d’una mort asseguda al prosceni del Municipal.
" ...He de pagar el meu vell preu, la mort,
i avui els ulls se'm cansen de la llum"
Plana aquesta mort sobre els homes? sobre aquest paradís perdut que és Sinera? sobre aquesta petita pàtria arbrada?
Com els seus versos disciplinats es mouen els actors amb la mil·limètrica precisió de l'engranatge d'un rellotge suís que amb el tic-tac d'unes agulles de punta de coixí fan que el temps s'escoli lent, lent però inexorable cap a la fi.
Mort de l'home, que no del poeta, dels versos, de Sinera, de l'esperit d'Arenys.
"...provarem d'alçar a la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del casament,
car sols així som lliures de combatre
per l' última victòria damunt l'esglai"
Diu Espriu a Sepharad:
"...els homes no podrem mai ser si no som lliures"
En aquesta direcció precisa d'actors, d’escenografia, de llum, de vestuari, de veus i de mots, hi plana un desig visionari de retornar a la cultura catalana un dels seus grans.
Espriu i "el seu món perdut" han tornat a ressuscitar aquest setembre a Arenys, aquest octubre a Temporada Alta i qui sap aquest proper novembre...amb una càrrega d'esperançades llavors per fer del Jardí dels cinc arbres,"... la meva pobra, bruta i dissortada pàtria", una nova i il·lusionant Sinera.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.