Laia Noguera (Calella, 1983) va rebre ahir el Miquel de Palol per Triomf, un llibre d'intensa inspiració musical en què seixanta poemes, agrupats en blocs sempre múltiples de tres, «un nombre que simbolitza l'esperit», canta «el triomf de viure, d'existir i, per tant, també de morir». Aquesta poeta jove però de llarga trajectòria (va guanyar el Recull el 2003 amb Fuga evasió, i recentment ha publicat Els llops, amb Joan Duran i Esteve Plantada, amb qui ha codirigit també la revista digital Barcelona Review) entén el triomf de la vida en la seva complexitat, com a fugacitat de les coses però també com a plenitud i meravella, els temes de què tracta al primer bloc del seu llibre, 27 poemes estructurats en tres parts que es corresponen amb tres peces musicals: el trio A la memòria d'un gran artista, de Txaikovski, la sonata Bosc de pedres, de Beethoven, i el Rèquiem de Mozart, una peça que, a pesar de servir per oficiar una missa de difunts, Noguera identifica més amb la tendresa que no pas amb la tristesa, amb «aquesta atmosfera de llum hivernal claríssima que desprèn, com de després de ploure». El segon bloc, Estralls, el formen 33 poemes més, embolcallats també d'una atmosfera musical (Chopin, Haydn), que s'obren com «una mena de dietari en què es pren consciència de ser algú per descabdellar també qüestions existencials». Noguera, que va titular el seu treball Triomf abans de saber que Petrarca ja havia escrit els seus, segons va explicar amb humor, es declara una lectora fervent de Joan Vinyoli, encara que va admetre que l'obra del Palol deu més a Sylvia Plath i Montserrat Rodés.