TOT UN RETROBAMENT. L'alcaldessa, Carme García, va recordar que l'any 2003 va tenir l'oportunitat de baixar a la planta del soterrani del celler, la que tindrà un equipament cultural permanent. En canvi, des de l'agost del 2007, l'edifici romania gairebé impenetrable.

El Celler Cooperatiu és un dels elements arquitectònicament més rics que es poden trobar a Rubí. De fet, serà un dels edificis que sortiran reflectits en la publicació Catedrals del vi que està preparant l'editorial Angle. El seu arquitecte, Cèsar Martinell, és un dels més reconeguts exponents de la construcció vinícola de principis de segle, i set de les seves obres dedicades a aquest tipus d'activitat econòmica artesanal ja han estat considerats béns culturals d'interès nacional. No és cap casualitat, per tant, que el Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat li atorgués recentment un dels fons Feder més importants concedits a la comarca, cosa que permetrà accelerar la recuperació d'un espai que a partir de l'estiu del 2011 –segons indica l'actual arquitecte, Joan Adell– estarà al servei de tota la ciutadania.

Després que el celler deixés de destinar-se a la fabricació de vi, aquest va entrar inevitablement en desús, fins que l'agost del 2007 es va esfondrar parcialment la coberta. Va ser llavors quan l'Ajuntament de Rubí va decidir intervenir per recuperar tota l'essència d'aquest «patrimoni Martinell», d'una manera en què fins i tot esdevingués un reclam turístic. Fa pocs dies, per fi va començar la rehabilitació –el consistori ha estat molt curós a l'hora de seleccionar el projecte més adient–, amb tasques tan feixugues com la retirada de la runa i la fumigació –«hi havia una colònia de mosquits tigre», va comentar Adell–, fins al punt que dijous passat ja va poder rebre una visita molt especial.

El secretari general de Governació i Administracions Públiques, Jaume Oliveras, i pel director dels Serveis Territorials del departament a Barcelona, Joan Rabasseda, van acompanyar l'alcaldessa, Carme García, a l'hora de fer una primera exploració de l'espai, que tindrà la gràcia de conservar bona part del seu aspecte històric i, a la vegada, ser hàbil per a usos de la ciutat. Aquests últims encara per confirmar, tot i que ja se sap que seran de l'àmbit cultural. «Reconstruirem la planta de dalt i el porxo d'entrada tal com s'inclou en el projecte original de Cèsar Martinell, i restaurarem la planta del soterrani per tal de situar-hi una sala com a equipament per a tot l'any», va puntualitzar Adell, que podrà accelerar els terminis de lliurament de la tercera fase de les obres gràcies als 500.000 euros atorgats pels fons Feder. L'altra font de finançament prové d'una subvenció estatal del Ministeri de Foment de 697.00 euros.

«Crèiem que valia la pena comprovar l'impacte de la subvenció, i més tenint present que hem hagut de prioritzar molt perquè, amb l'ampliació de països membres de la Unió Europea, els fons Feder que gestionem s'han reduït un 39%», va dir Oliveras, que també va destacar la coincidència amb un dels objectius bàsics de la iniciativa continental: «La recuperació de patrimonis artístics a les ciutats.» Aviat, l'antiga denominació d'origen de Rubí ja no serà vinícola, sinó cultural.