Xèrif corrupte i nens trapelles

Com els clubs de futbol poderosos, que roben els jugadors dels planters d'equips modestos, Hollywood recorre constantment al cinema independent per fitxar nous talents. Jon Watts, present al darrer Festival de Sitges, és un dels exemples més recents: dirigirà la propera pel·lícula de Spider-Man, amb un pressupost que segurament superarà els cent milions de dòlars, però va gastar ben poc en la seva opera prima, Cop car, protagonitzada per Kevin Bacon. No va poder explicar gaire cosa de la superproducció, en una entrevista que li vam fer al Festival de Sitges: “És molt emocionant formar part d'aquest univers, especialment ara que Marvel torna a estar involucrat en el projecte. El protagonista serà Tom Holland [el noi de The impossible], passarà a l'època de l'institut, quan té 16 o 17 anys, i sobretot parlarem del pas d'adolescència a la maduresa.”

La pel·lícula que li ha obert les portes de Hollywood és Coche policial, que acaba d'estrenar-se als nostres cinemes. S'inspira, curiosament, en “un somni recurrent que tinc des que era nen”. “Jo tinc deu anys i vaig amb un amic que condueix un cotxe per una ciutat; cada vegada va més ràpid, estem a punt de tenir un accident, i llavors em desperto.” Amb Christopher D. Ford van escriure el guió i “vam pensar que substituir un cotxe qualsevol per un de policia faria més interessant la història, i més encara si és el cotxe del xèrif.” La història arrenca amb dos nois de deu anys que caminen sense rumb pel camp (“jo ho feia sovint amb un amic”) i descobreixen un cotxe de policia buit i amb les claus posades. Decideixen agafar-lo i passar-s'ho bé una estona, sense imaginar-se que pertany a un corrupte i violent xèrif, interpretat per Kevin Bacon.

El film es va rodar a la ciutat de Colorado on va néixer el director. Tot i que Jon Watts no tenia gaires referències, va poder comptar amb Kevin Bacon: “Va llegir el guió i ens va sorprendre, perquè va venir i es va implicar molt en el projecte. Va ajudar a crear el seu personatge, que estava molt poc definit al guió.”

Tot i que no s'allunyen de la ciutat, Fountain, és un film de carretera: “M'encanta el gènere de les road movies, crec que les he vist totes. M'agrada per exemple Punto límite: cero, Nunca juegues con extraños, de John Dahl, o Gerry, de Gus van Sant. És difícil no fer referències o inspirar-te en aquestes pel·lícules quan rodes en una carretera enmig del no-res. Sobretot Gerry, és com si rodéssim una versió d'aquesta pel·lícula amb nens.”