Agustí López demana gestionar amb els actuals propietaris els permisos pertinents per a l'obtenció de les fotografies d'alta resolució necessàries per a la reproducció de la taula que s'hi conserva del baldaquí de Pessonada. En segon lloc, «realitzar la reproducció de l'esmentada taula mitjançant la tècnica denominada Papelgel i dipositar-la a l'església de Santa Maria de Pessonada». I finalment, «editar fulletons divulgatius d'aquestes peces de pintura romànica, les tres taules i la talla, per a la seva utilització com a reclam de turisme cultural, i fomentar la seva inclusió en els mitjans de difusió que estiguin al seu abast».

Es coneixen tres peces procedents de l'esmentada església de la Mare de Déu de la Plana, prop del poble de Pessonada, situat als peus de l'immens cingle anomenat el Roc de Pessonada. Es tracta de pintures romàniques sobre taula de 110 cm d'alçada per 50 cm d'amplada, que formaven part d'una estructura, probablement un baldaquí o un retaule. Dos dels fragments, les taules amb les imatges del Davallament de Crist i del Diluvi, es troben actualment al Museo de Bellas Artes de Bilbao, que les va adquirir a la col·lecció privada de Mariano Espinal de Barcelona per mitjà de Josep Gudiol, especialista en art del primer terç del segle XX. El tercer fragment, que representa el Crist en Majestat, es conserva a la que a la literatura de referència es coneix com a Col·lecció privada Ruiz de Madrid.

«Uns anys enrere, els veïns de Pessonada van obtenir fotografies amb una bona resolució de les taules conservades al museu de Bilbao, i les exposen a l'església del poble» ha explicat el diputat nacionalista. A aquesta església també es pot contemplar la escultura de la Mare de Déu de la Plana, talla romànica autèntica que va ser traslladada des del seu emplaçament original a l'ermita. L'actual tècnica de reproducció d'art denominada Papelgel, nova tecnologia catalana que obté còpies d'una altíssima qualitat, ha proporcionat uns excel·lents resultats en la reproducció d'altres obres d'art, com el retaule gòtic de l'església de la Mare de Déu de la Purificació d'Enviny o les pintures murals dels absis de Santa Maria d'Àneu (Pallars Sobirà) i de la Col·legiata de Mur (Pallars Jussà), a uns preus certament assequibles.

López ha posat èmfasi en «la necessitat de potenciar l'economia i la migrada demografia d'aquest imponent racó del Pallars Jussà, escenari literari de diverses novel·les de l'escriptor pirinenc Pep Coll com 'La mula vella' o 'El secret de la moixernera'», amb poblacions com Pessonada, Hortoneda, Sant Martí de Canals o Aramunt. Per tal d'aconseguir aquests objectius «cal valoritzar el seu ric patrimoni cultural i natural».