«Francesc Ferrer pensava que ningú no és mesquí voluntàriament, i que tot el mal del món prové de la ignorància. És per això que els ignorants el van assassinar i la ignorància criminal es perpetua encara mitjançant noves i implacables inquisicions.» Són paraules de l'escriptor i filòsof Albert Camus en conèixer la mort del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, una de les veus internacionals que van condemnar l'assassinat del pare de l'Escola Moderna escudat en un procés sense garanties i il·legítim. Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre i cent anys després el poble que el va veure néixer, Alella, encapçala un dels diferents reconeixements que se li fan arreu del país. Alella aprofita, però, una activitat consolidada com són les Jornades Ferrer i Guàrdia d'Innovació Educativa i les farceix amb un programa que inclou, entre d'altres, una exposició amb un interessant material inèdit que permet al visitant apropar-se a la vida i l'obra d'aquest destacat pedagog. La regidora de Cultura d'Alella, Marta Giralt (ERC-LG), va explicar ahir que la commemoració del centenari de la mort de Ferrer i Guàrdia és un moment propici per afegir a la trobada una jornada de cinefòrum amb la projecció del film d'Antoni Ribas La ciutat cremada, i per dur a terme un itinerari teatralitzat «pels indrets de la població relacionats amb la vida del pedagog a partir d'una proposta del col·lectiu Cerquem les Arrels, amb la col·laboració de l'Associació de Dones Solidàries i el grup de teatre Pàmpol».

Tot i això, el nucli de les jornades es mantindrà amb tres taules rodones al voltant de Francesc Ferrer i Guàrdia. La primera versarà sobre el monogràfic del pedagog realitzat pels responsables de la revista Alella; la segona contextualitzarà la figura del personatge en el temps que li va tocar viure, i la tercera debatrà les influències del model educatiu defensat per Ferrer i Guàrdia i conegut com l'Escola Moderna.