Es pot veure aquests dies al Centre Cultural de Martorell una exposició de més de cent de fotografies de Josep Maria Palou, totes captades enmig de l'acció d'un concert. Encara que mai no s'hi ha dedicat professionalment, Palou fa més de trenta anys que assisteix a recitals i retrata els cracks de la música. La seva condició de melòman és l'energia que el guia en aquesta afició: «Sóc primer fan de la música, i després fotògraf.» Aquesta conjunció l'ha guiat al llarg de la seva trajectòria vital. De tots els concerts als quals ha anat, li és impossible seleccionar els preferits, però destaca els de Jethro Tull i Simply Red.

L'objectiu de la seva càmera, però, no és mitificar aquelles personalitats: «Tirar fotos no ha d'idealitzar; és també un procés de desmitificació, prens l'ànima dels artistes.» Palou és conscient de l'enfrontament amb aquestes personalitats inassolibles que passen a ser de carn i ossos. Bob Marley i Miles Davis són dues de les icones que el seu ull ha desmitificat.

Palou es considera obert: «No discrimino gaire a l'hora d'escollir concerts, m'interessa que tinguin una part estètica important.» Reconeix el poder presencial d'un artista com Raphael, fotogràficament molt impactant. S'interessa també per les bandes joves, com ara Coldplay. Els concerts més complexos els considera «safaris fotogràfics», traçant la tradicional comparació dels músics com a animals.

D'entre els milers de fotografies que ha anat acumulant (i que, admet, no té catalogades íntegrament), n'hi ha diverses que considera especials. Tant d'artistes encara en actiu, com ara U2, els Sex Pistols (reformats) o Bruce Springsteen, com d'altres que ja ens han abandonat, com és el cas de Chet Baker, que va fotografiar en la seva darrera gira. No obstant això, també falten alguns cromos en la seva extensa col·lecció. Alguns són ja impossibles d'aconseguir: John Lennon i George Harrison. Altres, simplement, no ha tingut l'oportunitat d'aconseguir-los: els Doobie Brothers, que gairebé mai fan gires per la península.

«La fotografia amb més història és una de Keith Richards abraçant la seva guitarra, que el mateix guitarrista em va demanar», comenta Palou, orgullós. Segons explica, el músic de The Rolling Stones té exposada aquesta instantània al seu pis de Connecticut. És aquesta mena d'apropament als personatges que també l'estimula. El reconeixement també ha vingut per part de Jeff Beck, Ryuichi Sakamoto i Alice Cooper.

Pel que fa al futur, el fotògraf sap que continuarà disparant: «És la meva col·lecció de xapes particular.» La mostra es pot visitar fins al 25 d'octubre.