«Començo aquesta descripció del que és i ha estat la meva vida en uns moments tràgics per mi.» L'1 de març, Agustí Centelles arribava al camp de concentració de Bram. Durant el viatge, en un tren que va partir d'Argelers, on va estar internat tot el mes de febrer, aquell actiu i reconegut fotoperiodista durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola va haver d'anar deu cops al vàter empès per una incontinent diarrea. El vagó era un niu de polls que no el deixarien en pau els pròxims mesos. Res presagiava res de bo: el seu cos fràgil l'avisava del fatalisme. Centelles ho va escriure en el seu diari íntim –dedicat al seu fill Sergi, de just dos anys– i que ara, 70 anys després, ha estat publicat amb el títol Diari d'un fotògraf. Bram, 1939, en una edició a cura de Teresa Ferré.

Centelles va ser internat a la barraca 62, des d'on va continuar escrivint el seu diari i des d'on va trobar forces per fer més de 600 fotografies d'aquell camp que va arribar a acollir –tot i que d'acollidor no en tenia res de res– fins a 17.000 interns. Alguns dels fragments més colpidors del seu diari i una selecció de 134 fotografies –vint de les quals inèdites– que transiten entre la tendresa, l'emoció i el torbament teixeixen un diàleg esfereïdor en l'exposició que l'Arts Santa Mònica presenta a partir d'avui i fins al 10 de gener. Una exposició que més endavant viatjarà a Perpinyà i a Tarragona.

Centelles va romandre pres al camp de Bram fins al 13 de setembre. En total, van ser sis mesos i mig infernals –«ens estem podrint...»– descrits amb detall en el seu diari i reflectits amb anhel documental en les seves fotografies. «El diari ens dóna informació preciosa i precisa per poder interpretar les imatges. Imatge i text es complementen, dialoguen, s'amplien mútuament», apunta Manuel Guerrero, comissari, juntament amb Teresa Ferré, de la mostra. «Allà on no arriba la imatge hi arriba el text, i a la inversa», diu Vicenç Altaió, director de l'Arts Santa Mònica.

Centelles, que va poder passar la frontera carregat amb una maleta –la famosa maleta– que custodiava el seu arxiu fotogràfic, va aconseguir sortir de Bram gràcies a un permís de treball com a fotògraf en un comerç de Carcassona. Però les coses haurien pogut transcórrer d'una altra manera. I segurament molt pitjor. A l'exposició de l'Arts Santa Mònica, es pot veure una carta xifrada que Centelles va rebre a Bram, a l'agost, d'un excompany de barraca que havia pogut tornar a Barcelona. En la carta l'avisava que no tornés a Catalunya. Centelles va viure exiliat a Carcassona fins al 1944, l'any en què sí va tornar a Barcelona. Això sí, sense la maleta, que no recuperaria fins a la mort de Franco.