Les vides de Paul Dédalus

Si François Truffaut va crear Antoine Doinel a la seva imatge i semblança, Arnaud Desplechin ha concebut Paul Dédalus com una projecció del seu imaginari o com un desig d'esdevenir un altre. Potser s'hauria de dir en plural: un desig de ser altres, perquè Paul Dédalus va encarnant-se en diverses vides. El cas és que aquest personatge múltiple, amb una vocació lectora que anuncia el seu cognom joycià, va aparèixer per primer cop a Comment je me suis disputé... (ma vie sexuelle), film de 1996 en què és un professor universitari que, a la trentena, dubta entre diverses dones; va fer-se present com un adolescent confús a Un conte de Noel (2008), i reapareix a Trois souvenirs de ma jeunesse com un adult (Mathieu Amalric, que va encarnar-lo en la primera ocasió) que recorda tres episodis de la seva primera joventut a partir del fet que, retornant a França després d'anys d'absència, és interceptat en un control policial.

A través de la memòria del personatge, l'espectador descobrirà que, morta la mare, Paul va ser un adolescent a Roubaix (on va néixer el cineasta) amb una relació difícil amb el pare; que, en un viatge escolar a Rússia, va donar el seu passaport a un que volia fugir del país, i sobretot que va viure una gran passió amorosa amb una noia amb la qual, mentre ell estudiava antropologia a París i ella restava a Roubaix, va intercanviar un epistolari fogós. Una passió d'aquelles que fan mal perquè són més grans que la vida. Així és que Desplechin esbossa tres films en un de sol: un film sobre l'adolescència, un film d'aventures; un film sentimental. I el resultat és bell, intens, emotiu, apassionant.