la columna

Parelles

El món de la parella ha estat, de sempre, sotmès a la pressió de tòpics i prejudicis. «Fer bona parella» sol ser el primer malentès i molts arriben tot contents al matrimoni simplement perquè els han convençut –o s'han convençut– que feien bona parella. Tots els casaments són feliços. És això de viure junts després que causa problemes. Per això és tan recomanable anar amb compte i no fer cas de les aparences. Benjamin Franklin, que era un home cautelós (va inventar el parallamps!), solia donar aquest consell als joves: «Tingueu els ulls ben oberts abans de casar-vos; després és convenient tenir-los mig clucs.» El savi Montaigne també hi va dir la seva. Atenció amb el matrimoni, deia, que és com les gàbies: els ocells de fora estan desesperats per entrar-hi i els de dintre estan desesperats per sortir-ne. Ara bé, no cal mirar-se la qüestió amb tant de cinisme o resignació. De fet, se sap de gent que creu que es pot ser perfectament feliç tot i estar casat, i molts asseguren que el matrimoni és un error que tota persona seriosa ha d'experimentar. I encara hi ha una altra bona notícia: sovint els matrimonis de més èxit solen donar-se entre persones que, d'entrada, no fan bona parella. És reconfortant observar la convivència de parelles que funcionen per contrast. Hi ha l'aparellament poc habitual de marit baixet amb senyora alta. En la política en tenim casos rellevants, com el de Sarkozy i la Bruni, o el de l'actual president (Speaker of the House) del parlament britànic, John Bercow. El diminut Bercow, conservador, està casat amb la Sally, una laborista que li passa un pam. Ella va superar l'alcoholisme i va donar per acabada una vida de disbauxa («sempre al pub lligant amb homes estranys») fa pocs anys, just abans de casar-se amb el diputat conservador. Ara confessa que tenen grans discussions polítiques i que ella pensa presentar-se pel partit laborista a les properes eleccions. El seu matrimoni no és una bassa d'oli, però se'ls veu la mar de feliços. En els llocs més improbables sempre s'hi amaga un conte de Nadal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.