Un petit gest en favor del català

Els catalans no som prou conscients de la força que tenim per canviar el curs de les coses. La nostra deixadesa, la por i l'afany de no complicar-nos la vida fan que les injustícies es perpetuïn. Un petit gest pot moure muntanyes, sense fer res complicat ni forassenyat: una sola trucada, una sola queixa oral o per escrit poden ajudar a normalitzar el país.

És el cas d'uns treballadors que feia anys que prenien el cafè en una màquina expenedora retolada en castellà. Un dia, a un dels treballadors se li va acudir la idea de trucar a l'empresa subministradora de la màquina per demanar-los si la podien retolar en català. La resposta per part de l'empresa va ser que no hi havia cap problema i ara, gràcies a una única trucada per part d'una persona, tots poden escollir en català el tipus de cafè que desitgen prendre.

I és que a vegades ens sembla que les coses són més difícils que no són en realitat. No fa falta cap manifestació massiva ni cap tipus de violència; amb un petit gest n'hi ha prou per canviar alguna cosa que ens semblava del tot inamovible. Això mateix ho hem pogut comprovar en la retolació de les botigues o en molts altres aspectes. Això sí, fa falta algú disposat a fer el primer pas, el primer gest que engegarà un engranatge que ja no tindrà aturador. I si molts fem alhora aquest petit gest, aconseguirem de canviar el nostre país significativament.

És més, si aquests gestos ciutadans anessin en la mateixa direcció marcada pels nostres polítics i per les nostres lleis, la força aconseguida ja seria incommensurable. Per això, ara que els nostres polítics es plantegen de fer una llei del cinema, potser seria el moment més propici per fer una campanya d'anar al cinema només a veure les pel·lícules en versió original, doblades o subtitulades en català. Així contradiríem els empresaris del sector que s'entesten a dir que els catalans no anem a veure cinema en català.

O ara que l'Ajuntament de Girona està preparant una fira mercat de productes etiquetats en català, potser ja és hora que els catalans ens plantegem de poder escollir els productes en què no se'ns discrimini lingüísticament i exigir als fabricants que hi incorporin la nostra llengua, tant en l'etiquetatge com en els prospectes i la propaganda. Si la majoria dels catalans ens convertim en uns consumidors que exigim el respecte que es mereix la nostra llengua, haurem guanyat la batalla de la normalització!