El proppassat 18 de març es va dur a terme el primer acte de reconeixement institucional a la xarxa civil Unesco de Catalunya. En el decurs de l'acte, al mateix Palau de la Generalitat vam fer un repàs de la implantació del moviment Unesco a casa nostra, fa cinquanta anys, amb la creació del primer club de l'Estat espanyol, el de Barcelona. I com, vint-i-cinc anys més tard, la il·lusió i l'esforç d'un grup d'intel·lectuals i professors escampats arreu de la geografia catalana van fer fructificar aquell arbre, creant-se suficients associacions –entre elles la de Girona– per tal de poder constituir una federació –la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco– i propiciant l'aparició del Centre Unesco de Catalunya. El centre va aixoplugar i dinamitzar les escoles associades a la Unesco a Catalunya –una de les primeres va ser l'institut Santiago Sobrequés de Girona–, va veure com es creava el 1989 la primera càtedra Unesco del món, la de Mètodes Numèrics de la UPC, i el 1995 va fomentar el naixement del grup de biblioteques catalanes, completant-se així el que coneixem com a la xarxa civil Unesco.

A Girona ciutat tenim dues càtedres, una associació, una biblioteca i cinc escoles associades a la Unesco. I arreu de les nostres comarques en trobem a Maçanet de la Selva, Olot, Palafrugell, Roses, Salt, Santa Coloma de Farners, Tossa i Vidreres. Un dels objectius de tots plegats és consolidar les relacions entre les diferents branques, per tal de compartir projectes i fer més visible la tasca que duem a terme, és a dir, fer xarxa. Alguns exemples que demostren que s'està treballant en aquesta línia són: la participació de la xarxa civil a l'edició de Plantem la Pau i la col·laboració de la càtedra Unesco de polítiques culturals i cooperació de la UdG en el cicle de patrimoni industrial de la nostra associació; la celebració del Dia de la Llengua Materna a l'escola Migdia, amb la lectura del seu manifest, a la qual vam tenir el goig de poder assistir. I aquests dies, la cooperació entre la biblioteca Ernest Lluch i Amics de la Unesco de Girona entorn al Dia Mundial de la Poesia.

Enmig d'un món difícil, en crisi constant, amb poca fe en l'ésser humà, la societat civil –i el grup Unesco en forma part– resisteix com el roure de l'Imma d'Espona: «La pau, com el roure, aguanta insistent. / No cedeix, no es cansa i demana més. / Demana la calma, el bon cor, el seny. / No sap de fal·làcies ni d'hipocresies. / És un fil de llum que surt cada dia.»