En el marc del sistema capitalista neoliberal, els Estats Units exerceixen un paper gairebé hegemònic i incideixen de manera decisiva en les formes d'intercanvi a escala mundial dels béns i serveis culturals, dintre els quals s'inclouen els productes elaborats pels mitjans de comunicació, tant pel que fa al cinema, com la televisió, la ràdio, la premsa i internet. Tenint en compte aquest escenari, resulta interessant d'explorar com es pot veure afectat el sector de la comunicació, en tant que productor de béns culturals susceptibles de generar intercanvis comercials.

La comissió d'experts de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) presidida per Sean MacBride posa de manifest, als anys 80, l'especificitat del sector de la comunicació respecte d'altres tipus de mercaderies, destacant la seva influència sobre els valors, els estils de vida i l'evolució de les societats. Més tard, l'any 2001, la Unesco aprova la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural, en què es proposa aquesta defensa dels diferents tipus de cultures al món com a contrapès a la uniformització dels productes comunicatius i culturals sota els principis mercantils neoliberals dels països més forts.

D'altra banda, dins l'Organització Mundial del Comerç (OMC) s'ha desenvolupat durant anys un important debat sobre la consideració o no dels béns culturals i comunicatius com una mercaderia més, igual que qualsevol altra. Finalment, la posició predominant a l'OMC ha estat la neoliberal.

Malgrat ser un fort contrapès a les doctrines del lliure mercat que es promouen des de l'OMC, i especialment des dels Estats Units, seria convenient que als esforços de la Unesco s'afegissin els del món empresarial, professionals a títol personal, ens públics i societat civil per fomentar un sector de la comunicació i la cultura més divers quant a continguts, idees i valors. Com a eines d'actuació en aquest sentit, les noves tecnologies, especialment internet, i el llenguatge multimèdia poden ser de gran importància perquè la difusió de la diversitat cultural i de valors arribi a tothom.

És en aquest sentit que des de la Federació Catalana d'Associacions i Clubs Unesco ja s'està donant impuls, per exemple, a aquesta suma d'esforços mitjançant un nou portal web i altres projectes similars.