Vilanova i la Geltrú té un llegat històric ric. El testimoniatge del passat a la ciutat és intens i extens, i configura un paisatge urbà característic amb un valor patrimonial important. Aquest llegat constitueix en si mateix un valor considerable per a tota la comunitat i esdevé fonamental per a la memòria col·lectiva.

La ciutat es basteix durant el segle XIX, si bé els grans edificis religiosos pertanyen al segle XVIII i, per tant, són de traça barroca (església i campanar de Sant Antoni, església dels Josepets i la de Santa Maria de la Geltrú). A mitjan segle XIX un seguit de processos històrics (desamortitzacions, capital indià, desenvolupament industrial) van teixir un tramat urbà seguint el model de les grans ciutats. La ciutat s'ordenà a partir d'uns llenguatges urbanístics nous i cercà l'expansió cap al mar i a la futura estació. A diferència de la ciutat antiga, la ciutat moderna és una ciutat pensada, i té un eixample propi del qual avui gaudim.

Quan parlem del nucli històric, ja no ens podem cenyir als límits de l'antic recinte emmurallat, en què els carrers principals anaven de llevant a ponent. El centre històric de la ciutat arrenca bàsicament del desenvolupament urbanístic de finals del segle XVIII, coincidint amb l'impuls del comerç a Catalunya, i es consolida plenament a mitjan segle XIX. En el seu desenvolupament manté una estructura urbana continuada tot seguint els llenguatges estètics de cada moment. Per tant, la preservació i conservació del conjunt és tan important com la dels elements que el formen. La significació dels uns no es pot entendre sense els altres, i la ciutat té prou elements per planificar una conservació global. La pèrdua, degradació o alteració de cada element, siguin detalls (pedres cantoneres, panys de ferro, decoracions dels balcons) o elements sencers (edificis, façanes, parts dels sistemes de construcció tradicional, alineació de carrers...) constitueixen una pèrdua de referents històrics i podrien comportar una percepció negativa del manteniment de la ciutat.

Aquest llegat particular del segle XVIII i especialment del XIX, el qual es complementa amb infraestructures culturals de l'època (biblioteca, Museu Víctor Balaguer, Museu Can Papiol, Museu del Ferrocarril) i que per qualitat i extensió no té parió en cap altre població del país, cal posar-lo en valor.