Quan José Mourinho va posar el dit a l'ull al segon entrenador del Barça, segur que no es podia imaginar que els catalans, d'ulls, en tenim molts. L'ull de bou, l'ull de poll, l'ull de peix, l'ull de gat, l'ull de l'escala, l'ull de vidre... Això ho sap molt bé el paremiòleg Víctor Pàmies, autor d'un dels reculls de dites i refranys més llaminer que tenim en català, lingüísticament parlant. És el diccionari Amb cara i ulls, un laboriós i exhaustiu treball de camp que recopila més de 700 dites i refranys sobre l'ull. Fullejant el llibre trobo dites i refranys ben curiosos: n'hi ha que sentencien (a uns els falta llum per a creure; a altres, ulls per a veure o la mort està més a la vora nostra que la pestanya de l'ull); d'altres recullen creences populars (divendres, dia d'ullprendre, perquè està considerat un dia negatiu); de meteorologia (cel d'ulls de peix, per quan el cel està ennuvolat, o com un ull de gat, per quan està serè i transparent). D'altres dites ens ofereixen bons consells, sobretot per a l'amor (no t'enamoris d'una bòrnia, que a l'últim fins li veuràs dos ulls o hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes), però també n'hi ha de cacera (al conill per l'ull, a la perdiu pel cul) i de menjar (el pa ullat i el formatge serrat).

Una altra de les peculiaritats d'aquest diccionari és que s'ha convertit en el primer llibre en català finançat a través de la plataforma Verkami, que permet impulsar projectes creatius a través del mecenatge de moltes persones.