A la nostra sanitat pública i a...

Fa pocs dies, he estat sotmès a una intervenció quirúrgica a l'hospital Josep Trueta. Allí em va impactar tant la professionalitat com la dedicació i sobretot la qualitat humana de tot el personal sanitari que em va atendre, des de metges i adjunts de sala d'operacions fins a infermeres, auxiliars i resta de professionals de planta. A tot arreu he palpat de forma directa la manera com estan patint unes condicions laborals per mi injustes, i crec que els hem d'ajudar. No pot ser que se'ls retallin les retribucions, que els augmentin la càrrega de treball fins a límits gairebé insuportables, que rebin d'alguns usuaris, encara que minoritaris, un tracte personal del tot injustificat. Animo tots els usuaris, siguin malalts o acompanyants, a abaixar fins on sigui possible el nostre nivell d'exigència i a afavorir la seva tasca tal com mereixen, perquè penso que són ells els principals responsables del manteniment de l'actual bon nivell de la sanitat pública. En arribar a casa, ben content, el meu estat d'ànim es va enfosar de cop. Vaig llegir que l'exministra Magdalena Álvarez, per cert, ara imputada, està cobrant 26.500 euros al mes –curiosament més que no pas el president dels EUA, Barak Obama– i crec que no deu ser en agraïment a la seva “feina ben feta”. Immediatament em surten aquestes preguntes: què es podria fer amb tots els diners que s'autoadjudiquen aquesta colla de polítics i banquers que són els vertaders culpables de la crisi que patim? Quantes millores obtindrien només en sanitat i ensenyament els ciutadans? Ens mereixem aquest estat que ens governa? Com que sé que no rebré cap resposta, per calmar el meu emprenyament, no em queda més remei que donar-vos, a la gent de l'àrea d'intervencions i a la de la sisena planta, les gràcies de tot cor per la vostra generositat. Sisplau, no defalliu. El vostre exemple em dóna forces per tirar endavant tot comprovant que al nostre costat, sortosament, hi tenim gent bona.