Citar les excel·lències del diàleg interreligiós –com per exemple, la seva discreta però efectiva contribució a la millora de la convivència i a la prevenció de molts conflictes– no vol dir idealitzar les religions ni permetre l'abús mercantilista que corromp el sentit noble de la recerca espiritual. No es tracta de l'autocomplaença, ni de falsejar la realitat amb seductores ofertes. Promeses salvífiques i pretensions de superioritat hegemònica d'una religió o veritat sobre les altres han quedat obsoletes. Cap camí espiritual comunitari pot defugir una revisió autocrítica de defectes o vicis afegits que l'allunyen del seu missatge original. I de fet, per a un futur més pròsper, hauríem d'aprendre dels errors i rectificar.

Cal defensar els drets humans i totes les iniciatives solidàries de respecte mutu i promoció d'aquests valors. Cal contextualitzar, doncs, amb coneixement i reconeixement, tenir una escolta dialogal intel·ligent i fer ús de la nostra habilitat natural d'enraonar. Altrament dit, llaurar fondo des de l'alteritat i la reflexió per assolir amb coherència i profit la nostra diversitat. Propiciar la justícia i la pau és també un exercici de consell mutu i consulta popular. Cap veu no hauria de quedar exclosa d'aquesta voluntat i acció col·lectiva, i la perspectiva religiosa ha de ser realment humanista i humanitzadora. Tota tradició espiritual conté aquests principis en la seva rel: la protecció del feble en l'assistència i reclam de les seves necessitats bàsiques, la lluita pel seu benestar... Tota persona ha de tocar de peus a terra per anar més enllà de si mateixa; per avançar cal transcendir, i no es pot anar gaire lluny sense un autèntic compromís. És així, amb un esperit valent i conciliador, com a l'Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir), des d'un eix matricial a Catalunya, amb vocació universal, superant les fronteres mentals i geogràfiques, construïm teixit social fent cultura i fent història. Treballem dins del marc específic de la laïcitat catalana, conscients del repte d'aquest segle XXI, molt determinat per la nostra responsabilitat i capacitat de resposta a partir d'una pluralitat global que ens constitueix com a membres d'una mateixa família humana. Per això cal assolir aquesta experiència vital amb les visions de totes i tots, d'un món que batega i brolla d'una revifada transformadora.