La preservació de l'entorn marítim ha d'ésser un tema de gran interès per a tothom. L'acumulació de sorra a la platja de Sa Riera (Begur), fet que per la seva singularitat és tan estrany com alarmant, ens ha de preocupar. Mentre que a la quasi totalitat del nostre litoral l'últim temporal se n'ha emportat la sorra, a Sa Riera en sobra tanta que el mar fuig. La data d'aquest inici de desertització la podríem situar al voltant d'uns 25 anys enrere. Aquesta sedimentació sorrenca ha provocat un canvi ambiental impactant. On hi havia un fondal d'una dotzena de metres, a la sortida de la badia, ara n'hi ha uns tres. Al mig de la platja l'altura de sorra es podria xifrar en una quinzena de metres. El fons marí ha perdut el seu color. Unes algues destructores, de textura cendrosa i color marronós, han eliminat presències d'ésser vius que eren un símbol d'identificació. A les roques ja no hi ha musclos. No és cap exageració. És destrucció. És un canvi estructural definitiu, si no s'actua.

L'associació de veïns de Sa Riera, des de fa molt de temps, anys, ha estat informant, insistint a les administracions públiques sobre aquest fet degradant. Els han dit que s'han fet o s'estan fent estudis, estudis que mai no han tingut cap mena de realització. No s'ha fet res. L'última ampliació del port de l'Estartit fou una fita de temps que algú considera que podria ser un factor determinant. L'administració nega aquesta possibilitat. No es pot dubtar d'un projecte fet amb cura per salvaguardar la natura! (?). Cal evitar el total assolament de la cala de Sa Riera. L'administració té la paraula i el compromís d'actuar. La sorra de la platja és transportable. Quants llocs del nostre litoral en necessiten! Cal salvar el patrimoni de tots. Hom pensa que la veu de la ciutadania ha de tenir un ressò que s'ha de fer sentir. Les veus d'un poble han de tenir la força del convenciment per als seus administradors. Si no és així, anem cap al camí del tantsemenfotisme més apàtic, destructiu.