Emprem la paraula «filosofia» en diferents contextos. En el seu origen designa el coneixement racional, enfront de les simples opinions, creences, supersticions... El mot s'atribueix a Pitàgores que, no volent anomenar-se «savi», va preferir ser qualificat com a «amant de la saviesa», és a dir, «filòsof». El saber racional a Occident s'inicia a les colònies gregues al segle VI aC i, pràcticament des d'aleshores, ha estat present als plans d'estudi de les diferents civilitzacions i cultures d'arreu.

La nostra ciència va anar sorgint des de fa cinc-cents a partir de la filosofia, distingint-se'n progressivament com a coneixement particular i especialitzat, amb un caràcter i mètode matematicoexperimental, però sempre racional. Molts científics –Newton mateix– es consideraven, i es consideren, filòsofs.

En el pla d'estudis la filosofia té un paper integrador respecte a la resta de coneixements, ofereix elements clau per comprendre les manifestacions tecnocientífiques i també eticopolítiques del nostre món, i acosta els joves a la reflexió i a l'empatia amb la cultura i la història de les idees. Actualment és una àrea sotmesa a una pressió i persecució irracionals: se n'ha reduït en la dotació horària, volent-la fer una maria, i se l'arracona en els projectes pedagògics del Departament d'Educació. Per aquest motiu moltes persones, conscients d'aquest disbarat que s'està duent a terme, s'han adherit al Manifest d'Igualada (blocs.xtec.cat/sphn), on se'n reivindica la importància i s'hi proposen solucions. L'evident confusió educativa del nostre país no ha de silenciar les errades de la conselleria. El dissabte 10 d'abril, al matí, a la Biblioteca Central d'Igualada hi ha convocada una concentració –amb lectura pública de textos filosòfics– per demanar que se salvi l'ensenyament de la filosofia a secundària. La necessitem. Tots ens hi podem implicar.