Els mestres estem passant temps difícils. L'escola pública d'aquest país es troba en estat de xoc. Tot va començar amb la imposició de la sisena hora, una mesura electoralista que de moment no està donant els resultats esperats. Ara resulta que s'ha tornat insostenible econòmicament parlant i, és clar, ningú no s' atreveix a fer marxa enrere. Com ho estan compensant? Doncs fent retallades de personal i de recursos en general, i tot això afecta la qualitat de l'educació. Estem patint les maragallades d'un conseller que poc coneix la realitat de les escoles i que no deixa de ser un pur economista.

La situació està portant a una degradació de la imatge del mestre i professor davant d'una societat desinformada sobre una llei d'educació imposada sense el consens de la comunitat educativa, vulnerant així els drets d'una societat democràtica.

Les dades, les estadístiques i els números es donen a conèixer sempre des del punt de vista del Departament d'Educació. Les últimes vagues, en contra de la LEC i per una educació amb dignitat i de qualitat, han estat poc seguides perquè una elevada representació d'aquest col·lectiu hem perdut la confiança en la classe política i en els mateixos representants sindicals.

Volem expressar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la política educativa del senyor Maragall. No estem només reclamant i lluitant per les nostres condicions laborals. Estem lluitant per la dignitat i la qualitat de la nostra escola pública, i de l'educació en general. Considerem que l'educació és la base del país i si no s'hi inverteix de forma adequada les conseqüències per a Catalunya poden ser molt greus. Volem que els pares i mares coneguin la realitat i s'uneixin a les nostres reclamacions. En joc hi ha l'educació dels seus fills i filles.