El Banc Mundial ha advertit aquests dies del malament que anem amb l'economia espanyola. Amb alguns errors de càlcul (en fi, que no sabien ni calcular el deute públic de l'Estat espanyol). Però això al Banc li és igual, l'important és l'important. És a dir, fer com el seu germà bessó, l'FMI, i posar en solfa l'economia espanyola. Es tracta de fer allò que ja estan abonats a fer, tant el Banc com el Fons. Ho han fet durant dècades en els més diversos països d'Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia o Europa de l'Est. Però no es confonguin, ells no imposen, fan recomanacions. Llegeixen la seva bola de vidre i publiquen els seus informes sobre el que seria bo que fes un o altre país. Els mercats els escolten. I si el país fa el sord a les seves recomanacions, doncs són els mercats els que s'ocupen d'aplicar el merescut càstig. Atacs especulatius, augment de risc país, fugida de capitals… L'objectiu? Donar plaer i beneficis als mercats de capitals, a les empreses transnacionals, inversionistes globals i especuladors internacionals. El cost? Reduccions de salaris, desregulacions laborals, acomiadaments, augments d'impostos indirectes, reducció de subsidis i ajudes, privatització de pensions i serveis públics… El resultat? Si bé les polítiques recomanades han permès a les elits econòmiques conquerir mercats i acumular beneficis, aquestes han tingut importants impactes negatius en les condicions de vida de milions de persones. Aquesta vegada, però, no es fiquen amb Argentina o Mali, sinó que s'atreveixen a jugar en primera divisió, contra Espanya o Grècia. Encara que veient els entrenadors i la plantilla que tenim en la primera divisió europea, no m'estranyaria que Fons i Banc acabessin sortint-se amb la seva.