He encetat una lectura interessant. Com ja vaig fer al seu moment amb l'Estatut del 79, la proposta del Parlament i l'Estatut retallat i finalment aprovat per poder saber què ens hi jugàvem, ara estic llegint la sentència del TC. El veredicte, que no trobem fins a la pàgina 681, ocupa 2 pàgines i efectivament desestima la majoria d'impugnacions. Però la part interessant són les 232 pàgines de Fundamentos jurídicos, en les quals s'argumenta el veredicte, i que comencen a la pàgina 449. Del que porto llegit (unes 40 pàgines), si fa no fa tot segueix la mateixa línia. Un exemple: sobre la frase “el dret inalienable a l'autogovern”, impugnada en els recursos, es diu que en el context de l'Estatut només pot referir-se a la voluntat de constituir-se en comunitat autònoma, o sigui el dret reconegut per la Constitució a regions i nacionalitats, i per tant inalienable. Com que s'entén així, es desestima el recurs. Totes les frases nacionalment potents que no tomba la sentència queden així restringides a un joc amb clics de Playmobil a l'habitació del nen. Sense efecte ni interès. I qui no s'ho vulgui creure, només ha d'iniciar la seva pròpia lectura d'estiu. Per tant, m'agradaria que els partits amb representació al Parlament m'expliquin què pensen fer ara que el 95% del text que no queda anul·lat ha estat devaluat per la interpretació. Jo em decanto pels clics de la Dolors Genovès en el seu Adéu, Espanya?.