Visc a Alemanya, i quan baixo a Catalunya amb el cotxe m'horroritza com es condueix al nostre país. Constato nombroses diferències en la conducció a tots dos països:

1. A Catalunya, el carril de la dreta és pràcticament inhàbil, cosa que redueix la capacitat de la via. A Alemanya se circula per la dreta i s'avança pel mig i, si convé, per l'esquerra; tot seguit els vehicles tornen a la dreta. El joc del canvi de carril és constant, a Alemanya, i al contrari del que deuen pensar molts catalans, la conducció hi és més segura.

2. A Alemanya, quan els vehicles s'aproximen a un carril d'acceleració se'n van al carril del mig, per facilitar l'entrada als qui s'incorporen a l'autopista; després tornen a la dreta.

3. A Catalunya, molts conductors acceleren quan algú vol posar-se davant seu per avançar un vehicle més lent (!), just el contrari del que acostuma a passar a Alemanya, on frenen per permetre a l'altre conductor avançar el vehicle lent, posant-se davant seu.

4. A Alemanya la limitació en autopista canvia constantment (80, 100, 110, 130 o sense límit) en funció del tram. Molt més intel·ligent això que un 120 general, i que a més obliga els conductors a estar més atent als senyals.

5. Els cotxes alemanys tenen intermitent; molts, molts de catalans sembla que no en tinguin.

La majoria d'alemanys són conscients que un cotxe és una màquina potencialment perillosa, cosa que no deu passar entre molts catalans. Els polítics són parcialment responsables del que passa a les nostres carreteres: amb la seva obsessió pel 120 deixen de banda aspectes molt, molt més importants que la velocitat. Però no cal dir que el responsable últim és cada conductor; tenim molt a aprendre, en aquest sentit, si volem posar fi al que sembla un problema irresoluble.