La Maria és voluntària

Ens coneixem no fa pas gaire. Em va explicar que feia poc que s'havia quedat vídua, però cada dia s'arreglava, es pintava i sortia al carrer. S'empassava les llàgrimes. No volia que els altres sentissin pena d' ella.

Volia omplir la seva vida, i va trobar una altra dona que li va dir entre la conversa que se n'anava al Trueta a fer un voluntariat amb gent malalta que no té companyia. Ella es va remoure per dintre i al cap de poc ja era voluntària.

Te un feeling especial amb els malalts des del primer dia. Serveixes, li diuen. Però no queda aquí la cosa, a casa seva aquesta setmana té les dues nétes, el cap de setmana vénen els seus fills, la germana hi passarà una temporada. Ella es desviu per tothom i la Maria cada dia és més feliç i se sent més plena.

És una dona valenta, anònima, com tantes i tantes.