Fa uns dotze anys que un grup de quatre mestres vàrem decidir alfabetitzar en català. La nostra decisió no era perquè ens sentíssim catalanistes, patriòtiques, federalistes, independentistes o antiespanyoles o anticastellanes, res d'això. La decisió va ser a conseqüència de la nostra experiència com a alfabetitzadores de persones nouvingudes.

Per què, doncs? Senzillament, per cinc motius molt lògics:

- Si la mainada va a escola catalana i nosaltres alfabetitzem en castellà, estem creant una barrera entre pares i fills.

- Pels joves que volen continuar estudiant. Els estudis superiors són en català, i hem de facilitar-los la possibilitat de poder continuar estudiant si tenen la capacitat i la possibilitat de fer-ho.

- Si les persones nouvingudes busquen feina i saben català, tindran més oportunitat de trobar-ne.

- Per prestigi, ens agrada que una persona nouvinguda es dirigeixi a nosaltres en català: automàticament les admirem i fins i tot els agraïm l'esforç que fan.

- Per responsabilitat. Si nosaltres no ensenyem el català, qui ho farà?

Aquestes raons ens van portar a editar el primer mètode d'alfabetització en català, El nostre món. Hi havia molts mètodes per aprendre català per a persones nouvingudes amb estudis, però cap per alfabetitzar.

La Unió Europea i la Unesco fan una crida a tots els països a facilitar l'aprenentatge al llarg de la vida. Com és possible que alguns polítics, el TC i el Defensor del Poble s'atreveixin a dir què han d'aprendre primer els nouvinguts? S'ha de facilitar l'aprenentatge de la llengua que més útil els pot ser a les persones que arriben al nostre país. No podem posar traves a l'aprenentatge d'una llengua que els ajudarà a viure, treballar i estimar el país d'acollida, i així facilitar un ambient cordial i de pau. Cal ajudar les persones que no han tingut la nostra sort de poder viure i treballar al propi país.