Estètica pública

L'art públic és una qüestió que, com tantes altres coses, començant per l'ensenyament i la innovació, no es té prou en compte en aquest país, i és sorprenent que això passi si tenim present la importància que té l'espai públic en les nostres vides, en el desenvolupament de la societat i del seu tarannà. L'estètica d'una localitat és complementària a l'ensenyament. Sobretot els monuments, però també la resta de l'arquitectura, tenen un paper decisiu en l'ideari col·lectiu, representen les idees que mouen el poble i en determinen la direcció: o a través de quines vies volem arribar als estels. Les idees que evoquen els diferents constituents de la ciutat són idees que els ciutadans ja tenim presents només a causa de veure-les sovint. I aquestes són justament les idees que es desenvolupen a dins nostre en forma dels pensaments que conformaran la nostra personalitat i les nostres accions. En aquest sentit els símbols i les actituds es retroalimenten. I ens falta art públic, sobretot ens falten monuments que reivindiquin idees com el coratge, l'excel·lència, la creativitat, el valor del treball, la bellesa, la intel·ligència, l'amor, la força del diàleg, la salut o la fraternitat. En comptes dels bunyols de l'art abstracte que ni transmet res ni l'entén ningú, ens hauríem de nodrir amb formes més simples; línies diàfanes i precises. També ens manquen temples on aquestes i altres idees interpel·lin l'esperit i on aquest es netegi de les mediocritats. Llocs de la llum. És cert que tenim les esglésies, que fetes en honor a una gran idea (Déu), són temples preciosos i espirituals, però són pràcticament els únics temples que tenim. Ens hem d'actualitzar i reivindicar altres idees que avui són tan punyents com ahir ho era la divina, o, si voleu, divinitzar-ne de noves.