La carta del Sr. Joan Vallvé sobre els actuals bisbes de les diòcesis catalanes (Bústia, 24 de febrer) em recorda que gairebé fa tres setmanes vaig sol·licitar al senyor cardenal arquebisbe de Barcelona, com a cristià compromès amb Barcelona Decideix, una audiència per clarificar el caràcter de la consulta del dia 10 d'abril amb la pregunta “Està d'acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?”, a la qual es pot respondre sí, no, o en blanc, per a la qual prohibeix als responsables de les parròquies cedir els locals per a la consulta. El senyor cardenal segurament ha considerat aplicable la sentència Roma locuta, causa finita i no ha respost la petició. Volíem demanar-li que deixés en mans dels responsables del tramat parroquial, sacerdots i laics, la decisió.

L'any 1986, els bisbes de Catalunya en el document Arrels cristianes de Catalunya feien una crida a la responsabilitat dels catòlics que no ha perdut actualitat, amb aquestes paraules: “Aquesta consciència de ser una realitat nacional prèvia, que conflueix amb d'altres per a la formació d'un Estat, és el que dóna sentit nacional al nostre país i fa que l'autonomia i les institucions pròpies, que amb ella han retornat, siguin viscudes no com una moda política, sinó com a resposta a unes aspiracions històriques, profundes i irrenunciables”.