El diputat i cap de llista de Solidaritat Catalana (SI) Joan Laporta ha trencat les relacions amb el partit i s'ha decantat per presentar-se amb ERC i Reagrupament a les municipals de Barcelona. La decisió de Laporta ha provocat molt rebombori dins l'independentisme, que un cop més denota poca estabilitat i pessimisme. Cal analitzar els moviments com a prova de vida d'aquesta alternativa política i no com a mers testimonis desencantats. L'independentisme té vida i, tot i que les divisions internes són el pa de cada dia, són la prova que el projecte existeix i evoluciona per trobar la millor manera de funcionar. A les generals, Solidaritat i Reagrupament no es van posar d'acord i van perdre l'oportunitat d'entrar plegades i amb força al Parlament. A les municipals l'independentisme es presentarà dividit i el vot continuarà dispers. Sí que és cert que sense unitat no hi ha independència, però la unitat real existirà quan la gran majoria del país s'adoni que amb l'estat propi viurà millor, serà més feliç.

Un element positiu és que l'espanyolisme ja s'adona que les coses estan canviant. Mentre a Catalunya l'independentisme patia una altra fractura, el talp corria a Madrid a dir que en 4 o 8 anys podem esdevenir independents. El president de Ciutadans, Albert Rivera, així ho creu i ha alertat a Zapatero que “la unitat d'Espanya” està en joc. Rivera ha demanat que el govern de Zapatero presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra la decisió de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit la proposició de llei d'independència unilateral que Solidaritat va presentar. Una vegada més som testimonis de la mala fe del perdedor, potser també tindrem més arguments per voler tallar amb el centralisme espanyol que decreta sense dialogar, que imposa sense negociar.