El president de la cambra espanyola, José Bono, apel·lava al sentit comú per evitar que es parlés català, gallec o basc al Congrés, i ho feia esgrimint la llei del tabac. Bono va dir que “fins que no canviï la llei, l'única llengua oficial de tot l'Estat és el castellà”, i ho deia recordant que hi ha moltes lleis que no “agraden” als ciutadans, però les “compleixen”, referint-se a la prohibició de fumar en espais públics. Tot això passava en el decurs del debat d'una proposició presentada per CiU, ERC, ICV, PNB, IU, NaBai i BNG en què demanaven normalitzar l'ús de les diferents llengües al Congrés. Anecdòticament, els diputats a favor de la iniciativa van poder fer part dels seus discursos en la seva llengua, mentre representants del PP criticaven el president de la cambra per no aturar els discursos en català, basc i gallec. Finalment, els vots del PSOE i el PP van ser suficients per posar fi al debat lingüístic, no menys previsible que l'èxit de vendes del nou disc dels Manel, que amb més de 10 mil còpies venudes en una setmana s'han situat en el número 1 de la llista oficial de vendes. Els espanyols no escoltaran el català al Congrés però potser sí a la ràdio. Bono apel·lava al sentit comú i aquest cop tenia raó: quin sentit té anar a Suècia a parlar xinès, quin anar a Espanya i parlar català? El sentit comú ha d'obrir els ulls als catalans per tenir clar que a Espanya s'hi va a parlar l'espanyol, mentre que a Catalunya, el català, com a França el francès o a Anglaterra, l'anglès.