A propòsit dels grafits

Podem legislar per prohibir el fenomen cultural sense fer distinció entre art o vandalisme i executar tasques de vigilància per capturar els infractors, aplicar sancions econòmiques a artistes i comerciants, promoure campanyes de neteja infructíferes, o suportar despeses de neteja anuals superiors als 4 milions d'euros. També podem oferir als ciutadans un discurs contradictori amb l'estètica del paisatge urbà, i acceptar promocions públiques o privades que envaeixin la via pública, així com campanyes publicitàries en marquesines, lones i cartells, sempre que suposin elevats ingressos anuals. Però, per descomptat, el que no podem fer és construir polítiques conciliadores, teixir lligams, i apropar-nos al col·lectiu d'artistes urbans per entendre la seva filosofia de democràcia artística, com tampoc podem escoltar iniciatives emergents amb què ja fa temps s'intenta explicar l'enorme benefici i estalvi derivat d'un gir de les actuals polítiques, principalment de l'Ajuntament de Barcelona.