La gran experiència d'estudiar català

Fa unes setmanes que han acabat els cursos de català organitzats pel Consorci de Normalització Lingüística. Gràcies a ells, molts hem perfeccionat l'ús de la nostra llengua, mentre que d'altres l'han començat a aprendre per a esdevenir catalans de ple dret i uns perpetuadors més de la nostra forma de comprendre el món. Potser no volem adonar-nos-en, però mentre el català no sigui la nostra única llengua social i oficial, aquesta corre un perill real: el bilingüisme és un miratge i només el costegen les comunitats minoritzades. Joan Sola digué que: «La llengua catalana es fa servir cada vegada menys al carrer, està en clar retrocés, i si segueix així, no trigarà a morir [...] Les llengües que no són necessàries per a la vida pública tenen els dies comptats. El català no és necessari per viure a Catalunya, i no diguem ja a València i les Balears». Els cursos de català, en els quals mai haurien de mancar places, per si sols no salvaran la llengua però, si van acompanyats de polítiques decidides i una comunitat de parlants amb l'autoestima suficient per afirmar la seva identitat, poden ajudar a fer més útil i normal el seu ús. Per això voldria agrair humilment des d'aquí la feina que fan els ensenyants de català i, més important encara, l'esforç que fan tots els qui el volen aprendre i que no canvien d'idioma per suposats motius de “bona educació”. Les llengües són més que uns sons i codis, aporten identitat i riquesa a tota la humanitat i la seva vitalitat no ha d'amenaçar cap altra llengua.