Diguem ‘no' al pagament del deute espanyol

A finals del 2010 el deute públic espanyol era d'uns 640.000 milions d'euros (el 60% del PIB). Tot i així, el deute públic espanyol és dels més baixos del nostre entorn. No ha estat fins l'inici de la crisi quan el deute públic espanyol ha començat a augmentar, precisament per la necessitat del govern central d'emetre deute públic per poder fer front a les ajudes als bancs privats!!! En canvi, si observem tot el deute de l'economia espanyola (tenint en compte allò públic, però també tot el deute que ha adquirit el sector privat) aquest arriba als 4 bilions d'euros (el 400% del PIB). Per tant, el deute públic només representa 15% del problema de l'endeutament espanyol. Així doncs, qui està més que endeutat no és l'Estat, sinó que són els bancs i les caixes, seguits de les empreses i les famílies espanyoles. Sent així, com és possible que s'estigui pressionant el govern per fer reformes, ajustos i privatitzacions? Perquè els principals creditors del deute públic espanyol són els mateixos bancs espanyols.

Són ells els qui estan obligant el govern a endeutar-se per transferir el deute privat a deute públic. Són ells els qui estan pressionant el govern a dur a terme les reformes que estan posant fi a l'estat del benestar. L'alternativa és dir NO. No pagarem els seus deutes, els deutes que ara l'Estat està adquirint per salvar-los de la fallida. Diguem no, i alhora, si tenim estalvis o cobrem una nòmina domiciliada, no els fem el joc i dipositem-los a la banca ètica.