Agraïment sincer

Fa temps que un dia vaig anar a caminar i em va començar un dolor sense saber què podia ser. Vaig anar a veure la doctora Mònica Ibáñez Masferrer. Em va fer tot el que fa una bona metgessa que, com ella mateixa diu, és la seva obligació. Però, per mi no hi ha paraules per donar-li les gràcies. Ho té tot, bona, afectuosa, intel·ligent, i els medicaments que em va donar els va encertar tots. El poble de Bescanó hauria de fer-li un homenatge. Una doctora tan bona, que no ens la canviïn. Que quelcom bo ens quedi al poble. Gràcies, doctora! Mai podré pagar-li tot el que ha fet, treure'm el dolor, juntament amb el doctor Becerra Fontal, a qui tampoc podré pagar. Em van posar una pròtesi al maluc. És un metge molt humà i amb molta bondat. Gràcies de tot cor.

A part d'això, hauríem de mirar qui té més drets a la Seguretat Social, perquè sembla que els que no han cotitzat els criden abans que els que ho han fet tota la vida fins a la jubilació. Això és el primer que caldria arreglar. Jo mateixa, després de dos anys, vaig haver d'anar al metge pagant perquè no podia suportar el dolor i no podia caminar. A urgències em donaven una injecció, i cap a casa, quan el que jo necessitava era una pròtesi.