Malalties mentals

Primer va ser el tancament del centre del carrer Còrsega, 544. Després el trasllat i tancament del de Biscaia, 305, tot i ser un espai d'escasses dimensions. S'hi podia trucar en qualsevol moment de necessitat i el servei de visita era immediat. Una despesa mínima i imprescindible. Facilitava el suport diari de metges i infermeres per dur a terme les reunions familiars (una hora al mes) i les reunions multifamiliars (dues hores al mes). En aquestes trobades multifamiliars podíem relacionar-nos i intercanviar impressions. Pares i fills hi teníem un espai.

Trobem insostenible aquesta situació: s'ha de poder acabar el programa de cinc anys. No es pot oblidar que són malalties per a tota la vida.

Per a l'administració es tracta d'un estalvi pel que fa als ingressos hospitalaris i també de medicació; per
nosaltres és una qüestió de respecte i educació.

En nom dels afectats pel tancament de centres de malalties mentals, m'agradaria donar les gràcies al personal sanitari per haver fet possible el comiat de familiars i malalts, així com la recuperació dels historials clínics, ja que l'administració té pressa a tancar i no té en compte els valors humans.