Salvem els tells de Sant Pau de Segúries!
Encara hi som a temps. Aquests setze arbres han fet ombra, han aixoplugat ocells, han purificat l'aire, ens descansen la mirada amb la seva verdor. Són natura i vida. Cap pèrgola els pot substituir. Per què tenim la destral sempre tan a punt? Només cal entrar a França per veure arreu com respecten els arbres centenaris en els jardins i els plàtans que fan ombra en moltes carreteres. Aquí sovint ens ho carreguem tot: natura i història. Direu per què m'hi fico, si no visc a Sant Pau. És que tinc molt bon record d'aquesta plaça on recordo haver-m'hi aturat, amb gust, més d'un cop. La font potser no és “moderna”, però té l'encant d'un altre temps i forma part de la història del poble. Al jardí de casa tenim un tell i sota seu passem gustosos bones estones a l'estiu amb els fills i néts. No ens han molestat els insectes ni cap pluja enganxifosa. Això ho fan les acàcies. Els cotxes, que s'aparquin a una altra banda, que ens sobra la seva prepotència que sembla que se'ns hagin de menjar. Sí que em sembla lloable que el senyor alcalde tingui en compte el cost de qualsevol projecte i de sotmetre la proposta a referèndum. No patiu, amb una bona escombrada de tant en tant en tindríeu prou. I això està a l'abast de tota economia.
Com diu El Punt Avui, aquests tells “han configurat durant anys la cara d'aquest espai tan popular de Sant Pau”, visibles des de la carretera.