Imposar la pròpia cultura al país d'acollida

Estic fent cua en una coneguda cadena de forns de pa. Davant meu hi ha una senyora gran, d'edat avançada. Quan arriba el seu torn demana una barra de quart. Ho fa en català. La dependenta, una noia jove que conec i que és nascuda al barri, li demana en castellà si la prefereix del “Pirineu” o “normal”, la dona contesta en català, però després demana unes magdalenes i, davant la persistència de la dependenta acaba canviant al castellà. Al meu torn jo parlo en català, mentre la jove continua fent-ho en tot moment en castellà. Haig de fer un esforç per mantenir-me amb la meva llengua, ja que és la meva voluntat contra la seva. Quan surto del forn em faig la reflexió següent: aquesta noia, mereix la feina que està fent?

Probablement la rebel·lia contra el català no ve d'ella, sinó de les persones que l'han educat i que ho han fet contra la nostra cultura, l'autòctona; i anant més enllà em pregunto, com se'n diria d'una persona que pretén imposar la seva cultura per sobre de la del país que l'ha acollit?