Carta a un pocavergonya
Aai! Capità Schettino, sembla mentida com són les coses. No fa ni un mes, la gent es barallava davant meu per fer-se una foto amb tu, i tu amb aquella complaença hi accedies (naturalment pagant). Per sopar a prop de la teva taula, la gent havia de fer servir el seu enginy per poder dir arribant a casa: he sopat al costat del capità!, i doncs, Schettino... què ha passat?, ara ningú es vol fer-se la foto amb tu, ara ja no sopes aquells fastuosos banquets, ara ja ningú vol asseure's al teu costat. Ara per sopar: ranxo ....i sol!!; no em sap cap greu, Schettino, perquè, igual que jo, la gent que anava a bord del teu vaixell havia posat la seva vida a les teves mans i la confiança en tu!, no per fer-se la foto, sinó per arribar a bon port, i tu els has traït; ...per l'accident?... Nooo, ... per abandonar el barco d'una manera covarda i indigna, deixant la gent a la seva sort. Quan havies d'haver estat l'últim de fotre el camp. Pocavergonya!!
És per això que penso: que sopis sol, ranxo, i a la cagamenja. És la primera satisfacció de la gent a qui has agreujat (i que sigui per molts anys).
Tossa de Mar (Selva)