De fora vingueren... a fer callar les campanes

A Olesa de Bonesvalls ja no toquen de nit les campanes de la parròquia de Sant Joan, com han fet sempre, anunciant les hores. Ara ja no poden gaudir de la seva companyia ni els noctàmbuls, ni els matiners, ni les persones grans amb la son fugissera, ni els amants apassionats... ni ells, ni vostè, ni jo, ni ningú. I van deixar de tocar, no pas perquè s'hagin quedat afòniques amb els pas dels moltíssims anys que fa que sonen, no! Tampoc perquè s'hagin rovellat o hagin caigut del campanar, no! Gracies a Déu, les campanes estan en perfecte estat i continuen amb el seu plàcid dringar de dia. Es preguntaran vostès quin és el motiu del seu silenci quan la lluna i les estrelles les visiten, oi? Doncs els hi ho explicaré, tan bé com sàpiga! La causa del seu mutisme nocturn és que han vingut a viure a Olesa una parella que ha comprat una casa, construïda aproximadament fa uns cinc anys sobre les runes d'una de les millors cases pairals del poble. La casa és bufoneta i caríssima, segons diuen. Està construïda en un dels millors llocs del poble, si no fos, és clar, perquè està a només 15 o 20 metres del campanar. Ja és tenir mala sort, oi?

Tot plegat ha acabat amb denúncies contínues d'aquesta parella a l'Ajuntament i, fins i tot, al Síndic de Greuges, i amb les campanes mudes de nit. Sort en tenim, però, que al veïnatge no ens agrada que ens toquin les campanes i ens hem arremangat per tal de posar les coses al seu lloc. Així, entre tots, farem que les campanes toquin tant de dia com de nit, tal com ho han fet sempre i com ens agrada a tots nosaltres.