Una altra empresa que ha fet fallida. Un altre negoci que ha clausurat la seva activitat. I, malauradament, una altra vegada milers de persones sense feina. Spanair no ha pogut superar aquesta crisi tan bestial i ha tancat per última vegada les seves ales, en aquest cas. Els motius: la impossibilitat evident de més subvencions per part de la Generalitat i el trencament del possible pacte amb Qatar Airways per aconseguir finançament extern. La companyia no ha pogut seguir la seva activitat a causa de falta de diners per afrontar els seus deutes, malgrat que havia rebut ajuts econòmics de la Generalitat en el període anterior. Aquí és on entra en joc el meu plantejament: Spanair hauria d'haver intentat buscar des del principi altres vies de finançament abans d'acabar depenent de vida o mort d'una sola opció, que en aquest cas ha estat Qatar Airways. Jo sóc una estudiant de segon de batxillerat i he fet el meu treball de recerca sobre la companyia aèria Ryanair i els conflictes que ha tingut amb la Generalitat a l'aeroport de Girona. Per això, de la notícia tan recent de la suspensió de pagaments de Spanair m'ha cridat l'atenció el fet que s'ha confiat cegament en un únic suport, i quan aquest ha refusat la continuïtat dels ajuts econòmics, l'empresa s'ha ensorrat automàticament. Si una cosa n'hem tret d'aquests conflictes és que, quan dues empreses o institucions negocien un tractat, ambdues parts han de tenir altres solucions en el cas hipotètic que finalment es trenqui l'acord.