Sóc mestra jubilada, durant els meus 40 anys de servei al país n'he vist de tots colors. He vist passar d'escola nacional a escola pública. Governs des de CDC, ERC a PSC. Diverses lleis d'educació. Anar de la idea d'ensenyament a la d'educació. És veritat que el i la mestra han de ser persones amb moltes ganes de treballar amb la mainada, que entengui la seva feina com a una eina per a fer créixer en el coneixement i en el desenvolupament personal de valors i cultura. Però aquests mestres com a persones i professionals no estan sols, no van per lliure, són funcionaris d'un estat que vetlla per la formació, el progrés i la cultura dels nous ciutadans del país. Per aquest motiu, qui governi, hauria d'elaborar uns plans d'estudis que des de les metodologies i els continguts estiguessin pensats per a fer ciutadans i ciutadanes lliures, democràtics/ques, cohesionats socialment i amb uns valors compartits per tota la societat. En el primer reportatge de TV3 titulat Mestres semblava que cada mestre hagi obtingut per ciència infusa valors, metodologies i maneres de fer que el portin a ser un bon/a mestre/a. El què sí tenim clar és que disposen dels continguts que han de transmetre. El que no sabem és com el govern construeix la consciència de país, de llengua, de cultura, quines maneres tenen els/les mestres per construir la consciència participativa, democràtica, igualitària i de respecte, i com els funcionaris/ies reben la instrucció per a transmetre-ho.

Jo recordo que en un congrés van venir uns funcionaris del País Basc i ens van dir: “El gobierno vasco piensa...” i ens van explicar el que tenien dissenyat per l'educació del seu país. Jo em vaig quedar de pedra tot pensant si jo m'atreviria anar al País Basc i dir les mateixes paraules referent al meu.