Una vegada més els catalans ens perdem en discussions formals o merament partidistes; els uns som catalans de soca arrel, els altres som uns espavilats, els de més enllà som petitburgesos amb la mirada al compte corrent. També hi ha la gent d'ordre, els anarquistes, els lliberals, els que creuen que l'estat centralitzat és l'única solució per als nostres mals, o bé que la independència serà la solució final. Jo crec que seria bo unir forces en el moment actual, aprendre a respectar-nos una mica més tots plegats, afrontant la desfeta d'una autonomia de joguina, i una constitució espanyola que ens nega el mínim respecte històric i el mínim poder real per desenvolupar un projecte de país. Som la societat civil qui ha de pressionar i maniobrar per assolir certs objectius: el corredor mediterrani n'és un bon exemple; el pla hidrològic (ara torna); les fonts d'energia; la fusió de Caixabank i Bankia que ens caurà a sobre com una pedregada, etc. De veritat que som incapaços de maniobrar. Jo crec que fer-ho és bo per al país, i fent-ho tots junts, respectant les nostres diferències, aconseguiríem resultats concrets i visibles.