Diumenge Joan Salicrú, fill d'una regidora mataronina del PSC i amic íntim de Ramón Bassas, extinent d'alcalde que va deixar Pumsa amb 150 milions de deute, un fet que va convertir Mataró en una de les ciutats amb més deute i atur de l'Estat, es va permetre el luxe de criticar-me a les pàgines d'El Punt Avui i exercir l'atac personal i la xenofòbia contra els que no pensen com ell. Em critica per rebre un sou de 3.000 euros al mes, quan en realitat són 2.000 euros nets. Aquí, la primera tergiversació: són sous aprovats pel govern i que tots el partits tenen en igualtat de condicions, els agradi o no, un 25% dels quals PxC destina a causes socials i de suport a famílies de casa. També critica que gitanos catalans, mataronins de tota la vida, ens donin suport. Suposem que abans donaven suport al PSC i ara no, i això és el que l'emprenya. També, segons l'article ampliat al seu bloc, parla sobre el meu passat a la moda. No sé si he fet alguna cosa dolenta per ser model publicitària, però aquí demostra el seu masclisme més absurd i discriminatori, molt lluny del que diu defensar. Abans de donar lliçons, el senyor Salicrú s'hauria d'emmirallar i recordar que, quan manava el PSC, entre moltes altres coses l'Ajuntament subvencionava el seu portal Mataró Notícies, tenia un càrrec d'assessor d'un regidor del PSC a Barcelona i la Generalitat subvencionava amb 25.000 euros una de les webs amb què col·laborava. Resumint, un vampir genètic de la política per arrelament familiar i amiguismes.