A tot arreu es parla dels beneficis de l'esport; no només físics sinó mentals, i asseguren que va bé pel benestar individual. Crec que fins aquí hi estaríem tots d'acord. Però cada cop més, les persones que el practiquen són adults que omplen el gimnàs i pateixen intentant cremar els excessos de Nadal, o bé es tracta de nens i nenes que necessiten esbojarrar-se i esgotar aquesta energia que sovint sembla permanent. En canvi, en els joves, es va perdent l'interès per practicar qualsevol activitat física. Les excuses són moltes: falta de temps, pressió dels estudis, “això no és el meu fort”...

Com a estudiant de 17 anys, sóc conscient que s'han de valorar les prioritats corresponents en cada moment, però crec també que cal recuperar la il·lusió de poder gaudir, almenys dos cops per setmana, dels beneficis de l'esport. No com una obligació, sinó com un entreteniment. I si aquest esport és en grup, molt millor. El compromís amb un equip, l'oportunitat de conèixer noves persones a dins i fora del terreny de joc, el suport del grup... són les qualitats més importants que pots trobar si et pares a dedicar una estona de la setmana a córrer, saltar i despreocupar-te de la resta d'obligacions. A més a més, una millora en la condició física està garantida, i els joves tenim també la responsabilitat de vetllar per la nostra salut.