Ara fa poc celebràvem el primer aniversari de les revoltes democràtiques del món àrab, encara que els moviments de protesta han estat presents arreu. De fet, sabem que el dret a la protesta és un dels mecanismes que fan possible viure en democràcia. La revista Time va escollir a finals de l'any passat la persona qui protesta com a personatge més destacat de l'any, defugint figures públiques prominents, i és que qualsevol país pot estar orgullós de disposar de gent desperta arran dels problemes del moment entre els seus ciutadans. A Catalunya no ens en falten, tampoc, i estic pensant per exemple en les manifestacions públiques pels nostres drets com a poble, o fins i tot en associacions com ara Salvem l'Empordà que han impedit que es dugués a terme un pla eòlic que no complia les nostres pròpies lleis. Per tot això, i molt més encara, penso que els catalans podem agrair que tinguem aquest patrimoni, una societat civil sana i activa, encara més positiva si tenim en compte que els nostres polítics no han estat sempre a l'altura de les circumstàncies, i que podem estar orgullosos de conviure amb veus capaces de fer crítica constructiva.