No és el primer cop que em sento avergonyit i escandalitzat per un col·lectiu que s'autoproclama pomposament “la cultura”. Fa uns anys, un bon amic de l'Ateneu em va definir la cultura com “tot allò que ens serveix per millorar la qualitat de la vida”. Vostès, els còmics, en són una part, però no tot el pastís. Suposo que als actors i els directors que formen part de l'Acadèmia el que els cou són les subvencions de què varen gaudir amb el govern tripartit –més de set mil milions en deutes– i que ara, amb les necessitats urgents que hi ha, les butxaques siguin buides i ja no rebin el que vostès consideren que ha de ser. Mirin bé, recordo –i ja fa anys– les pel·lícules que és feien a Catalunya. Les finançava un productor o gent que hi posava els diners i se'ls jugava. Ara, avui en dia, de gent com ara Pepón Corominas (el millor i més gran productor independent de Catalunya), els germans Balcázar, Herralde, etc., ja no n'hi ha, i el que és pitjor: vostès i tot l'entramat de la faràndula s'ho han perdut. Uns premis com els Gaudí, i l'Acadèmia del Cinema Català, mereixen un canvi, senyor Joel Joan, i aquest canvi ha de començar per vostè.