Llegia Xevi Xirgo (A la tres: L'anècdota) i pensava quantes vegades CiU ens ha fet viure aquest moment, sembla que “una de freda i una de calenta” és la seva màxima pel que fa a l'estratègia política. El president Mas sap que gran part dels votants que van apostar per ell el 28 de novembre de 2010 ho van fer com a resultat del seu petit flirteig amb termes com independència i sobirania, això sí, amb la boca petita i posant per davant el seny i el pacte econòmic. Seria pueril pensar que 1.202.830 vots esdevenien d'un total convenciment en el seu full de ruta. La història es repeteix i el pacte del Majestic també, encara que en un altre escenari econòmic i social molt i molt més vulnerable en el qual majoritàriament esperem que s'hagi compromès tan sols als 11 acords referits al suport dels pressupostos. President Mas, aquesta encaixada de mans el pot congelar més, si es pot, que totes les mesures d'austeritat imposades. Ben mirat, amb qui podia pactar CiU que no fos el PP?... Una altra alternativa sí hauria estat un cop d'efecte i una mica de llum per als que pensem que és possible caminar fent país. Tot plegat recorda el dia de la marmota...