Gràcies a algunes esmenes acceptades pel govern ha estat possible un acord CiU/PP que ha permès l'aprovació dels pressupostos. En virtut d'una de les esmenes exigides pel PP, els pocs que pagaran l'esbombada taxa turística seran els catalans, els que encara els quedi algun diner per anar a l'estranger, o sigui a qualsevol país de l'Europa occidental de la qual se suposa que formem part. El pagaran fins i tot aquells que no tinguin un altre remei que anar-hi a cercar feina, perquè això afecta fins i tot la més mísera de les pensions. No és turística però la paguen els turistes. Em refereixo ara a la taxa d'embarcament d'un creuer per la Mediterrània. De 193 a 200 euros en un anunci al diari de divendres. Això són taxes i no els 50 cèntims que volia posar el Sr. Mas. Gràcies, senyora Sánchez, i sobretot gràcies a tots els partits de l'oposició que han forçat que aquest fos l'únic acord possible. Presentar una o dues dotzenes d'esmenes i tenir-ne quatre o cinc d'irrenunciables és ben normal, però presentar-ne prop de 2.000 és una fantasmada per fer visible la voluntat de no pactar res.