El dubte metòdic de Descartes i l'ambigüitat de Pujol
Quan el 1661 es va constituir la Royal Society va escollir un lema prou descriptiu dels seus propòsits: No donis per certa la paraula de ningú. Efectivament la base d'aquesta societat era el dubte metòdic de Descartes que defensava la necessitat de qüestionar-nos sobre qualsevol cosa per evident que sembli.
Quan algú escriu un assaig no hi ha res que desitgi tant com que aquest generi dubtes i preguntes en qui el llegeix. És per això que estic molt agraït que Jordi Cabré dediqués algunes línies d'aquest diari a parlar sobre el meu darrer llibre A la recerca del benestar. El to crític (en el bon sentit) i honest de les seves paraules m'afalaguen i m'estimulen a parts iguals. Potser cal, però, reconèixer que alguns dels seus elogis són del tot immerescuts per desmesurats. Dir que jo em faig preguntes que ni Darwin ni Descartes es van atrevir a fer-se és exagerat (entre altres motius perquè evidentment ells no podien preguntar-se sobre la intel·ligència artificial segles abans que s'inventés aquest terme). Bona prova d'això és que en les darreres dècades es compten per desenes de milers les persones que s'han fet preguntes similars.
En tot cas, Cabré afirma que el llibre li nega utilitat al nacionalisme, i això és parcialment incorrecte. En alguns fragments del llibre explico els beneficis d'aquest sentiment, però el que sí qüestiono és la seva concreció. Efectivament el nacionalisme no descriu una forma d'organitzar un estat i pot governar durant més de dues dècades sense definir quin grau de dependència o autonomia vol per al seu país. I això no és una opinió, és una evidència que hem viscut de ben a prop. Potser el federalisme no explica com assolirà el seu objectiu, però almenys el concreta. De la mateixa manera l'independentisme pot o no assolir el seu propòsit, però com a mínim el descriu amb claredat. En canvi, el nacionalisme, almenys a casa nostra, fa anys que es mou en el terreny de l'ambigüitat. És per aquest motiu que el llibre vol contraposar un nacionalisme emocional i ambigu a un independentisme pragmàtic i concret, res mes.
Per cert, el mètode científic ens ha ensenyat a no fer afirmacions sense que vagin acompanyades d'alguna prova, és per això que trobo oportú recordar les paraules del mateix president Pujol quan va afirmar que “així com la independència és un objectiu fàcil de definir, l'objectiu d'aquest nostre nacionalisme no n'és tant i dóna lloc a freqüents acusacions d'ambigüitat i a suspicàcies”.